El videoclip és una disciplina que s’ha caracteritzat per “vampiritzar” molts altres tipus de pràctica artística, des del cinema, fins a la moda, passant pel videoart i la performance. Faig servir concretament el verb “vampiritzar”, perquè és aquest mateix el que fa servir
Javier Panera, quan en la introducció del seu llibre “Música para tus ojos. Artes visuales y estética del videoclip: una historia de intercambios” explica com als anys 80 amb el naixement de la MTV s’emetien per televisió videoclips que feien ús de l’estètica i la narrativa tant cinematogràfica com pròpia del videoart. Segons Panera, crítics i teòrics del sector cinematogràfic van reaccionar amb certa violència i desconfiança davant del “monstre omnívor” que per a molts representava la disciplina del vídeo musical, capaç d’apropiar-se d’idees pertanyents a tota mena de disciplines artístiques.
De tota manera, la mirada de Panera vers el videoclip és del tot constructiva i no s’està de defensar que no es tractava tant d’una vampirització, com més d’un intercanvi, i és que està segur que els vídeos musicals també van donar moltes idees a creadors d’altres camps.
En aquest article també ens fixarem en intercanvis però centrarem l’atenció a aquells que es produeixen entre el vídeo musical i el gènere cinematogràfic documental. El projecte que va motivar l’inici d’aquesta investigació va ser
“La Blogothèque”, de Vincent Moon (pseudònim de Mathieu Saura, nascut a París el 1979).